viernes, 12 de diciembre de 2008


He de confessar-vos que estic una mica desentrenada amb el teclat (i no perquè no teclegi a diari entre tant messenger, e-mail o facebook...!!!!). El que passa és que feia un munt de dies que no em passava per aquesta pàgina. Haureu de disculpar-me si aquesta vegada tampoc us deixo res de collita pròpia. Permeteu-me, però, que us deixi un breu poema de Rosario Castellanos, una poetesa mexicana que he tingut el plaer de conèixer aquest matí (trobada virtual amb els seus versos, és clar, la comunicació amb el més enllà no és un dels meus forts...). Tant de bo, aquest poema pugui testimoniar la calitat d'una veu lírica femenina, potent, que simpatitza poc amb el sentimentalisme gratuït que, a mi personalment, sempre em molesta en els versos.

LÍMITE
Aquí, bajo esta rama, puedes hablar de amor.

Más allá es la ley, es la necesidad,
la pista de la fuerza, el coto del terror,
el feudo del castigo.

Más allà, no.

[Poesía no eres tú]