"Homer en féu un símbol de retorn al passat./ Baudelaire la va alçar com un estigma, i Stevenson parlà d´una illa per salvar-nos/ on el temps i la mort hi enterraren la llum/ daurada del tresor." JOAN MARGARIT
jueves, 9 de octubre de 2008
El NACIONAL DE POESIA!!!!!
Sense paraules, Joan, sense paraules. Un premi a la qualitat, a la coherència, a la dedicació, a la fidelitat poètica i a la lucidesa. Així que si et sembla, deixem arraconat a l'atzar. Dir el major nombre de coses amb el mínim de paraules possibles i buscar el poema necessari: sense que sobri ni falti res. "El teu Joan" com dius tu. "El meu poeta de capçalera" com acostumo a dir jo. Impecable Margarit. Ara, esperant l'arribada del pròxim, impacientment. El misteri de la felicitat?? "Misteriosament feliç" al llegir-te. FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!! FELICITATS JOAN.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario