UN CAMP DE VERD PERFECTE, ILIMITAT

Ara que l'estiu és pràcticament un record, l'inici de la lliga de futbol confirma la tornada a la normalitat dels horaris. Aquest any, però, no podia haver tingut un començament més tràgic. Malgrat que estem acostumats a que els mitjans de comunicació ens ofereixin a diari l'espectacle públic de la mort, el desafortunat incident del jugador del Sevilla inaugura amargament la nova temporada futbolística; tenia vint i dos anys i corria damunt la gespa cap a la porteria. Els acords del "Cant dels ocells" i les samarretes estampades amb el seu nom, dos dies després, fan estremir fins i tot aquells que no som massa devots del fútbol. El meu fill té sis anys, davant del televisor es tapa les orelles i em diu que no vol sentir-ho. És petit i encara no té una experiència de la mort, però intueix de la forma precisa en què només els nens intueixen les coses, que deu ser quelcom seriós i trist, inexplicable. Em pregunta, i ja se li escapen les llágrimes, que si morir-se vol dir marxar lluny i no poder tornar. I per primer cop no sé exactament què he de dir-li. A un dels extrems del camp hi ha una pancarta on s'hi pot llegir: "eras tan bueno que te ha fichado Dios". I li dic que no, que no podrà tornar, però que al lloc on està ara hi ha un camp de futbol magnífic, el millor camp del futbol del món colgat a dins dels núvols. Ara ja riu, i les darreres llàgrimes rellisquen per la corba del somriure, amb recel encara pregunta; vols dir que també hi ha camps de futbol al cel? Li dic que sí, que no en tingui cap dubte, i mentre s'esvera, vull pensar que imagina un camp de verd perfecte, ilimitat.