martes, 9 de octubre de 2007

ELS QUE CALLEN

"[...] hace falta el secreto para contarlo todo."
L.G.M

Són sense cap mena de dubte una espècie perillosa. Ens aborden radiants, sempre amb un somriure als llavis com a carta de presentació, fan veure que s'interessen per nosaltres mentre ens ofereixen tabac o proposen que sortim a sopar un d'aquest dies. Enganyen desde el posat afable o la impostura d'una mà vorejant l'esquena, però tot de sobte, un dia en mirar-los, ens adonem que hi ha quelcom de tèrbol en la complicitat que ofereixen. Llavors ho saps del cert: els que callen no són els que no diuen o els custodis d'un íntim secret. De fet, acostumen a xerrar sempre més del que toca. Sempre tenen un consell o han viscut una situació similar a la què ens angoixa i ens parlen amb la solemnitat dels qui creuen que tenen la recepta màgica per fer front als dies. Per ser franca, el que més em molesta d'aquest especímens, no és el que creuen guardar-se, sinó el fet que siguin pèssims custodis. El que em rebenta és la impassibilitat amb la que et miren mentre pensen que t'enganyen, la prepotència amb la que es vanaglorien d'estar enfront d'un ingenu absolut. Afortunadament, no sempre ens aixequen la camisa. En realitat, moltes vegades no saben que sabem. No imaginen el fàstic que ens provoquen els interminables contes xinos amb els que eviten les preguntes directes. Les paraules dels que callen són la cortina de fum que amaga un silenci volgut i malintencionat. Un silenci gelatinós que ens embruta les mans i ens deixa sempre el desconsol d'una veritat a mitges. Ho he dit abans; els que callen no són els que no diuen, no són els que desde la timidesa o la prudència s'estimen més escoltar; no són custodis d'un secret íntim i personalíssim, perquè els secrets són de cadascú i cadascú és lliure de preservar-los, però sobretot perquè els secrets que més ens colpeixen acostumen a estar en boca de tots. El que callen només deixen de dir allò que saben que volem o necessitem sentir i utilitzen el silenci com a mecanisme de xantantge emocional. Però amb els sentiments no s'hi juga.

Serà que són tan absurds que no saben que el temps ens posa a tots a lloc.

No hay comentarios: