ESQUÈRIA

"Homer en féu un símbol de retorn al passat./ Baudelaire la va alçar com un estigma, i Stevenson parlà d´una illa per salvar-nos/ on el temps i la mort hi enterraren la llum/ daurada del tresor." JOAN MARGARIT

sábado, 20 de septiembre de 2008

QUÈ GRAN ALLEN

Publicado por Nausikka en 7:12

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Entrada más reciente Entrada antigua Inicio

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Datos personales

Nausikka: "- Foraster, com que un home roí ni estúpid no el sembles, i és Zeus mateix, l'Olímpic, qui fa les parts de ventura, i això potser t´ha donat, i et cal sofrir-ho, com sigui... Ja, però, que has vingut a la nostra ciutat i contrada, no et mancarà vestit ni cap de les coses, no temis, que li convenen a un suplicant afligit que es presenta. I et mostraré la vila, i sabràs com es diu aquest poble."

Ver todo mi perfil

Archivo del blog

► 2010 (1)
- ► febrero (1)

► 2009 (7)
- ► noviembre (1)
- ► octubre (4)
- ► mayo (2)

▼ 2008 (29)
- ► diciembre (1)
- ► noviembre (3)
- ► octubre (2)
- ▼ septiembre (2)
  - ENTRE EL PESEBRE I EL COM (o sobre la natura dels ...
  - QUÈ GRAN ALLEN
- ► agosto (2)
- ► julio (1)
- ► junio (2)
- ► mayo (5)
- ► abril (3)
- ► marzo (2)
- ► enero (6)

► 2007 (64)
- ► diciembre (2)
- ► noviembre (5)
- ► octubre (4)
- ► septiembre (7)
- ► agosto (5)
- ► julio (20)
- ► junio (15)
- ► mayo (6)

"EL ARTE, ALIVIO ENTRE LA TINIEBLA"

Shopenhauer va anotar: "Todo querer nace una necesidad, por consiguiente, de una carencia y, por lo tanto, de un sufrimiento". No m'atreveixo a qüestionar-ho. Però penso, que molts dels sentiments als que ens aferrem, neixen més aviat d'una terrible paradoxa. Hi ha persones que saben viure aprofitant cada minut sense sentir la necessitat de fer-se grans preguntes. N'hi ha d'altres que no deixaran mai de preguntar-se, i entre pregunta i pregunta, se'n va la vida. Si algú ara em preguntés que passa amb les postures intermitges diria que d' aquestes sempre n' he desconfiat. Si algun preguntaire arriba fins a aquesta pàgina li diré d`entrada que jo mai he cregut que l'art salvi de res. I ja no tinc tant clar que pugui alleugerir cap sofriment. Així que no cal que ens enganyem ni que ens mentim; el que de veritat importa és la vida a l'altre extrem de la pantalla. Malgrat tot, i posats a concedir-li algún benefici, crec que l'escriptura o qualsevol altra manifestació artística ens permeten o ens possibiliten accedir a una vida somiada. Ens faciliten l'accés a aquella part de nosaltres mateixos on arrela el conflicte entre el que som i el que en realitat desitjariem ser. Conscients de totes aquestes coses, aquesta illa no pretén ser un punt d'arribada, sinó només un espai de transició cap al "boirós oceà del món real".

Tema Etéreo. Con la tecnología de Blogger.