BIENVENIDA

Sonava estrany i és per això que tots t'anomenavem Mia [i mia, en aranès, significa àvia]. Ara ja no hi ets, i quan penso en tú i en el temps en què he pogut acompasar les meves pases amb les teves, em dic que sis anys són massa pocs. Però del temps viscut l'important és el que ens deixa més enllà de la tristor pel que ja és irrecuperable. De tú m'enduc la certesa de saber que hi ha persones càlides com una llar de foc a l'hivern; el blau dels ulls com un mar a l'albada d'un estiu radiant; i l'alegria que regalen les persones "bones" en el més bon sentit de la paraula que va escriure el poeta. En dies com aquest tot convoca el record i el que vas ser esdevé, més que una indefinida i vaga freqüència de moments, presència. I em fa falta tot el que era net del teu somriure, l'abraçada sostinguda que sempre em va fer sentir com a casa. I crec, profundament crec, que si hi ha un lloc per les persones nobles hi deus tenir un seient de primera fila. És per això que quan recupero el teu nom, refuso qualsevol sentiment que pugui assemblar-se a la llàstima, i el dic amb veu altiva desafiant tot allò que diuen que té d'arbitrari el llenguatge. Quan arribo a les portes del teu nom, tot és amable i càlid, com una benvinguda.