I RECORDO ALTRES SETEMBRES...

L'estiu s'acomiada amb pell de tempesta. I els dies grisos, amb calor encara, delaten aquesta forma estranya d'un agost que ja és setembre. Caldrà tornar a la marea d'hores exactes i deixar que s'allunyin les tardes llarguíssimes de llum oferta. Suposo que hi ha formes diferents de tornar. Alguns comencem retrobant els llocs; edifici del Rectorat, dos mesos després. Amb certa incomoditat travesso passadissos fins a la biblioteca, deixo passar les hores per sobre dels apunts. Però de sobte algú arriba amb l'alegria dels dies blaus i arrossega aquest principi mar endins del temps mentre m'explica com ha gastat les hores creuant la geografia del pais. Jo parlo de la calma i recordo altres setembres; llibres nous, bates d'escola, la pressa dels matins dins el rellotge. I sé que res no recomença, només canvia el ritme mentre les coses continuen. Cap al vespre sortim als claustres a fumar. La llum ataronjada de les faroles s'endinsa al fullatge de les heures i es va perdent la tarda cap al fons d'un temps que s'esgota. Res a fer per retenir-la, ni aquest desig secret d'un agost amb vuit setmanes. Agost és ja setembre, i em pregunto que se n'ha fet de l'alegria que abans precipitava la tornada.