Molt sovint, el que més desitgem és allò que no podem tenir. I no importa el fet de saber-ho el que compta és el risc d'aventurar una possibilitat. El dubte. El sí i el no. Potser es tracta de negar l'evidència deixant la tria en mans d'un joc d'atzar; la bona o la mala sort. Com per exemple, de nens; ¿Qui de nosaltres no ha cercat una resposta en l'aleatori desprendiment dels pètals d'una flor? Qui de nosaltres no ha buscat inmediatament una segona flor si la resposta ha estat poc favorable? En realitat el que hi ha sempre darrera d'aquests rituals és la voluntat d'el.ludir la resposabilitat d'una tria. La por. Per què ens espanta massa l'error; per què ens l'han connotat massa negativament. Una mala tria sembla enfrontar-nos al pitjor de nosaltres mateixos i és per això que restem inmòbils, a la espectativa. I entre tants advertiments ningú sembla recordar el perill de deixar que el temps se'n vagi desfullant il.lusions fins a marsir-nos. Ningú sembla tenir present que la vida és complexa i plena de subtileses. Que entre el blanc i el negre existeix tota una gama de tonalitats en gris; que entre el guany i la pèrdua existeix la contradictòria experiència del perdre guanyant. Posem per cas, una caseta de tir i el repte de fer caure els escuradents per aconsseguir el premi a la punteria; imaginem que després dels dispars la meitat dels escuradents encara són drets i, malgrat tot, la bona voluntat d'algú oferint-nos l'obsequi ens fa adonar que la felicitat està en les coses que no planifiquem, en les que no veiem venir. De vegades la vida és més generosa del que ens pensem. Llavors creiem en els miracles i el no es torna si. Perquè, de vegades, contra tot pronòstic, contra tota lògica, creuem l'abisme amb les mans, i atemptant contra els imperatius absurds de la culpa, toquem a qui volem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario