jueves, 11 de octubre de 2007

EL MATÍ ESTRANY

De bon matí, la pluja. I no una d'aquelles tempestes intenses, vibrants i suggerentment connotades amb una bona dosi de material elèctric, sino la pluja tova i punyetera que ens llença el degoteig emprenyador d'esporàdics ruixats. Detesto els dies com aquest. Un no acaba de saber mai si agafar el paraigües o l'impermeable, si tancar-se a casa o atrevir-se a l'aventura dels carrers. El primer cafè del matí s' allarga per aborriment o fàstig, o per la inevitable mandra amb que les gotes rellisquen sobre els vidres fins a formar una multitud de caminets líquids. Però no és només la pluja: avui no tinc el dia. Deixo que em travessi com si no anès amb mi, com si no tinguessim res a dir-nos. I em resulta més que molesta aquesta incipient sensació d'irrealitat, per què avui, sembla que tots parlem llengües diferents. I tot de sobte és com si les peces del trencaclosques del que sóc no encaixessin a l'hora de delimitar una forma estable. M'arrossega la inèrcia dels dies metre algú mou els fils secretíssim que ens sostenen a tots i pressento que en qualsevol moment podria deixar-nos caure fins desintegrar-nos en la topada. Un matí estrany.

2 comentarios:

Esther dijo...

Un matí estrany. De bon matí, rebo una trucada que m'informa sobre una topada sorprenent: desitjo mil vegades haver estat jo allí, i passo la resta del matí imaginant un encontre que ja mai serà. Deixa d'importar-me qualsevol altra cosa que no sigui aquest algú allunyat de la meva vida... I "m'arrossega la inèrcia dels dies", esperant que aquest algú que mou els fils es decideixi a apropar-nos de nou. Pressento que el somni ja ha caigut, i em miro l'amor des del terra, mentre es desintegra. Un matí estrany, per mi també.

Nausikka dijo...

DE TITELLES I TITELLAIRES

Agafa la tisora i talla els fils d'una volada. No t'ho pensis dos cops, digues no, aquest cop no. I tria, tria tu. No deixis que sigui l'estranyament el que porti les regnes dels teus matins, més aviat procura que cada gest, que cada passa que fas, afianci futur. Fes cas a aquesta titelleta que aspira a la independència ;)