A les cinc de la matinada els passadissos de l'hospital s'allarguen com budells farcits de silenci, sense ningú. L'antic pavelló d'urgències, resisteix encara, entre camilles aparcades al fons de velles sales d'espera amb senefa de canalla arrupida a les parets. Busquem els baixos. La part més fosca i més profunda dels murs que aixequen plantes i plantes cap a un cel de malalties dins la son. Allà, prop del dipòsit de cadàvers, els servei de "Diagnòstic per la Imatge": parquet blau i la llum insultant de la mecànica damunt els vidres del mostrador. La bata de paper damunt la pell és una esgarrapada furgant el desconsol. Ara, però, no deixis que t'espanti el ventre obert de la màquina, deixa que t'aculli la seva entranya talment un enemic que ve de cara. I juga. Juaga amb els sons intermitents que endinsen la cavitat i, creixen o decreixen, mentre tu inventes una semblança. El galop d'un cavall que va atansant-se damunt l'empedrat de les lleixes, la onada alta que esclata uns milímetres abans d'escometre la platja, les dents implacables d'una serra mastegant el tou d'un tronc xop d'aigua o aquesta remor de minuteres en l'inaturable degotar del temps. Però, sobretot, no abandonis el joc, no cedeixis a la por que vol portar-te fins la part més lletja d'aquesta història. No pensis. Siusplau, encara no, en què dirà la imatge del cervell al contrallum d'una pantalla. Per si de cas la por t'atrapa... pensa en tot allò que no sabran de tu els que hauran d'interpretar aquestes imatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario