I TU TAMBÉ HAURÀS CAURE

Arrives amb l'alegria desbordant d'un nen que jo vull feliç per dir-me que marxes de colònies. I m'expliques, tot atabalat, que has de passar un parell de nits fora de casa mentre em mostres una llista on hi ha apuntades les coses que et fan falta pel viatge. I jo no puc deixar de pensar que des de que vas nèixer no has deixat de cridar-nos ni una sola nit amb el neguit dels nens que tenen el son fràgil i inquiet. Ara dius te'n vas i, el teu goig consola les meves pors, mentre parles de sortides fins al mar, jocs de nit i una habitació comunitària amb lliteres. I vaig pensant en totes les coses que hauria de dir-te; en primer lloc que t'estimo més que a qualsevol altra cosa d'aquest món, després que vigilis moltíssim, que no et separis mai del grup, que facis bondat, que no t'oblidis d'abrigar-te... Però tu preguntes mentre corres de banda a banda del menjador de casa, si podem comprar una llaterna ben gran i una bossa amb llaminadures per repartir a l'autocar, si pots dormir al llit més alt de la llitera. I et dic que si a tot. Que res condicioni els teus dos dies d'ingenua independència infantil. Que sigui risc el risc, i joc el joc, i alegria neta l'alegria del viatge. De vegades, el nostre afany de cuidar dels nostres ens porta a limitar el seu recorregut. Així que no vull fer teves les meves pors. Em trobaràs aquí a la tornada, feliç de retrobar-te, impacient perquè m'expliquis totes les coses que has viscut. I després, si tot va bé, seguiré al teu costat sempre que em necessitis, fins i tot quan creguis, i ho creuràs, que et sóc prescindible.

Escolta a aquest algú que ha entés per fi el que és de veritat la por; saber que pots perdre fins i tot allò que no has tingut mai; una absurda seguretat. Per tant, procura disfrutar de tots el moments que el teu temps disposi i viu-los sense demanar més del que poden oferir-te però sense reticències ni falsos pretextos. Recorda; no deixis que t'entabanin mai els que van vestits de moralistes i desconfia de tots aquells que et voldran tallar les ales. Tria, tria tu, el que està bé i el que no ho està . Però sobretot, gaudeix tant com puguis perquè, al cap i al fi, quan caiguis, i tu també hauràs de caure de ben alt, ningú podrà amortir-te el cop.