viernes, 30 de octubre de 2009

VOLVER A COMENZAR

If equal affections cannot be,
let the more loving one be me.

W.H. Auden
Perquè els dies tenen la facilitat de sorpendre mereixen que els deixem que vagin fent suma. Ahir al vespre, sense anar més lluny: aquest correu que ara rellegeixo intuint al marge del llavi la incipient corba d'un somriure. Aquest correu que regala la mirada verda d'un estiu, l'habitació impecablement neta de les classes d'anglés. Lletres que sense fer-ne referència posen altra vegada els llibres sobre la taula de fusta blau, el calaix on s'arrengleraven llapis de punta esmolada i gomes d'esborrar. Tot el que en aquella cambra era ordre, ara em parla d'un ordre més profund. D'una forma de ser i estar d'una pulcritud fascinadora. Tant correcte, tant amablement tendre, tant bona gent que sembla que tots aquests anys de silenci hagin estat tan sols un breu paréntesi, un instant d'alé contingut. I em dic que ha valgut la pena fer l'esfoç que ara et retorna. I em dic que en el temps mort dels anys de desencontre arrelava la possibilitat d'una trobada de veritat, més auténtica perquè s'ha forjat a cops de maduresa i ens ha dut a un espai on l'admiració ha de ser per força compartida. Proposes un cafè i et dic que sí, ja amb ganes de veure't, d'escolar-te, de que m'expliquis com planteges les classes de literatura universal. Ja impacient. Ara que sé que els afectes no es rendeixen de la mateixa manera pregant que permetis que el meu sigui el més fort.

No hay comentarios: