jueves, 8 de noviembre de 2007

CUANDO HAGAS RECUENTO DE TUS VOTOS, TE DESEO QUE HAYAS ARRASADO

"Hoy, otros ojos se cruzan con los tuyos. Y tú elegirás responderles con simpatía, con desinterés, amistad, pasión, compasión... incluso si miras en blanco o simplemente te abstienes. Cada mirada va a ser el voto de tus ojos.
Hoy, tu voz penetrará en otros oídos. Entre tus tonalidades, elegirás la de concretar, acariciar, divertir, dudar... tal vez la de despertar sueños y anudar pálpitos. Cada expresión será el voto de tu actitud.
Hoy, decidirás emocionarte, indiganarte, conformarte, negar, asentir. Hoy y cada día tienes muchas elecciones.
No permitas que nadie te aturda, que ningún interés ajeno te desvíe de tu quizás compleja senda para llevarte a su dorado pedregal. Porque jamás olvides que sólo tú tienes tu fuerza, tu voto y tu veto.
Tú eres tu propio parlamento, allí donde cada día debes defender tu programa personal. Tendrás que escuchar otras voces, sólo las que creas que desde la honestidad te pueden aportar y servir, porque cada vez hay más afónico de baratijas sin garantía. Pero te recuerdo que sólo eres realmente libre cuando no tienes más militancia ni debes más obediencia que a un partido que existe desde mucho antes de nacer la democracia: uno llamado "la propia conciencia", el único que te da tu propia mayoría y tu propia oposición.
Cada noche, caundo hagas recuento de tus votos, te deseo que hayas arrasado."

A. Becerra, ADN, Miércoles 7 de noviembre de 2007.

2 comentarios:

Esther dijo...

Quan vaig llegir aquest text, em vaig quedar amb aquesta frase: "Hoy, tu voz penetrará en otros oídos. Entre tus tonalidades, elegirás la de concretar, acariciar, divertir, dudar... tal vez la de despertar sueños y anudar pálpitos". Perquè nosaltres ens hem permés molts cops el luxe de fer-nos somiar, de compartir somnis i, fins i tot, de viure els que han passat a l'àmbit de la realitat. Perquè ja no m'importa dir que agraeixo haver viscut el somni dins de les seves possibilitats, perquè tornaria enrera i el viuria de la mateixa manera tot i conéixer-ne els límits, perquè en cada sobretaula, com la d'ahir, en cada encontre casual, en cada notícia inesperada, se'ns il·luminen els ulls al parlar-ne i sé que el somni viurà per sempre més en nosaltres.

Nausikka dijo...

Hola!!!!!

Tens molta raó. Són ja tantes les vegades en las que ens hem permés el luxe de compartir els somnis. Estic totalment d'acord amb això que dius d'agrair les possibilitats que la vida ha ofert malgrat la molesta insistència dels límits. I celebro totes les sobretaules en les que si no hem pogut rendir-nos a l'alegria, ha estat possible, si més no, compartir l'angoixa. Sí, quan estem juntes hi ha noms que ens encenen els ulls, no cal que diguem res més, ens coneixem massa. I pel que fa al text, a mi per sobre de les altres m' agrada la darrera frase; "Y cada noche, cuando hagas recuento de tus votos, te deseo que hayas arrasado" Perquè ben mirat, on están els límits i qui dimonis els delimita? Ja està bé de moraletes d'estar per casa. Les coses són el que són i no hi ha res més. I només espero, al final de cada dia, poder tancar els ulls sentint que no hi res de brut en les coses que m'importen, i que assumeixo la terrible paradoxa dels dies des de la gratitud i l'alegria , sense esperar res.