"Si no sabes a que puerto te diriges ningún viento es favorable"
L.A.Séneca
Ho hem sentit dir als poetes en incontables ocasions; "aprofita el moment", viu l'ara i no pensis massa en el que haurà d'esdevenir-se. Agafa les regnes del teu dia i mira't el món com si estiguessis disposat a deborar segons. Ens ho han repetit desde petits; no malgastis el teu temps, aprofita't del que t'és donat, aprecia el que tens i el que t'envolta com si demà hagués d'extingir-se. Però també ens han ensenyat a traçar rumbs, evitar obstacles, preparar l'estratègia per fer camí sense grans trasbalsos. I al cap del camí correm el perill de trobar-nos amb un menú a la carta per la supervivècia. Així que de vegades, entre tant afònic de consellet precuinat, nomès cal aprendre a escoltar-se a un mateix, atrevir-se a decidir cap a on volem anar, d'on volem fugir o a quins llocs tornaríem. I si és veritat que el caracter és la meitat del destí, si és raonable pensar que desde ben petits hi ha quelcom que condiciona l'estructura de tot allò que arribarem a ser, només cal estar atents per no desatendre les petites pistes que aniran definint si preferim les dreceres o ens enganxarem als revolts; si serem gratacels o torreta de barri. Si és veritat que el caracter és la meitat del destí l'altra meitat depèn d'una infinita combinació de possibilitats sobre les que no ens és donat d'exercir cap tipus de control. Podríem dir que som com un dibuix en tinta xina, ens esforcem per precisar-ne els traços, però nomès l'aigua que xopa el paper estableix la versió definitiva; estrelletes o estrellats. És ben veritat que construim futur; una fita i desprès una altra i encara una altra més. I mentre avancem pas a pas, els daus rodolen sobre la taula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario