CI VEDIAMO, DOPO

Davant d'aquelles persones o situacions que ens poden fer sentir incòmodes acostumem a preparar una interpretació. No vull dir que fingim deliberadament, ni que volguem enganyar ningú, simplement és la nostra desconfiança la que ens porta a escenificar-nos. Calculem així els peròs i els contres, planifiquem la conversa i dirigim els gestos i, en definitiva, precisem l'estratègia que encobreixi el nostre desampar. Molt humà tot plegat; tots fem les nostres composicions de lloc. I a vegades les coses es ressolen obviant la necessitat de calcular-se, reconeixent amb humiltat que cap estràtegia, ni cap escut, pot protegir-nos del que realment som o del que realment sentim en un moment determinat. Amb una mica de sort, i amb certa habilitat, podem arribar a entabanar l'altre, però el problema sempre està en nosaltres mateixos no en els altres. Jo acostumo a posar-me a recer de la prepotència i ara... sé del cert que no hi ha res comparable a la total falta de predicció; deixar que sigui la situació mateixa la que marqui el rumb de les nostres reaccions, mirar els ulls de l'altre i saber que la bondat i la noblesa també podem fer mal, però per sobre de totes les coses trobar en nosaltres la capacitat de perdonar si cal, d`estimar més encara, si és possible. Només l'experiència del dolor determina quines són les persones que importen i quines són les prescindibles. I al cap i a la fi, si una persona importa de veritat, què fàcil malgrat tot, concedir desinteresadament; podrem trobar-nos si volem, després. I no pot ser de cap altra manera: CI VEDIAMO DOPO.