martes, 5 de junio de 2007

"VOLEM QUE L'AMOR ENS FACI IRREALS"

En un dels textos del seu Diari sense dies (1998-2003) el poeta Pere Rovira ens diu:

"L'amor és una de les coses més divertides que hem inventat. També és una de les més impossibles, perquè no podem, ni en els millors moments, deixar de somiar-lo. Com si no fos prou estrany que dues persones necessitin mirar-se, tocar-se, parlar, donar-se el temps i la bondat, volem que l'amor ens faci irreals. ¿Per vanitat, per orgull, per por? Res no ens torna més covards i més valents alhora."

De totes les històries que s'inclouen a l'Odissea homèrica jo en trio una; la de Nausika. Gràcies a la seva intervenció, l'heroi homèric, té la possibilitat de tornar a la terra natal després d'un llarg periple d'aventures. Però la història de Nausika és també l'assupció d'una renúncia; perquè malgrat que s'enamori d'Ulisses, sap que està obligada a deixar-lo marxar; sap que la seva missió consisteix en facilitar-li els mitjans que el permetin tornar a casa i que només
d' aquesta manera pot participar de la vida de l'altre. És doncs una història que acaba només començar. Potser si que, vista des de lluny, podríem considerar-la una gran història d'amor... però tornant al text de Rovira;

"Els amors literaris, curts i tràgics, amb més desig que plaer, solen exigir un mal final. ¿De quin pecat ens parlen? ¿De l'excés de passió o de la falta d'intel.ligència? ¿Per què ens els creiem tant, si neguen el que els amants demanen més?: estar junts per sempre, sense l'estúpid dolor, còmplices de la vida bona, fins arribar a aquell final en pau que només troben els que han estimat molt".

I té molta raó. La vida es feta d'històries estranyes, d'amors impossibles o poc convencionals; per què l'amor no té un temps o està fet de tots els temps. Si busquem en els llibres un lloc on enmirallar la nostra història, un lloc on justificar la forma en la que s'està desenvolupant o el final cap al qual ha de dirigir-se, correm el risc d'oblidar el que hauria de ser el més important. A vegades les històries vénen fins a nosaltres, no cal sortir a buscar-les, i només ens exigeixen que siguem prou valents per viure-les. I no hi veig cap pecat en la necessitat d'estar junts, de viure la vida bona, de ser fidels a nosaltres mateixos. Tant de bo Nausika ho hagués tingut més present!

No hay comentarios: