A Barcelona avui fa un dia feixuc, boires i amenaça de tempestes. Curiosament m'he topat amb un blog on hi he trobat un apunt que parla precisament d'això; de les tempestes. Però molt em temo que no està pas parlant de cap fenòmen metereòlogic! El text a partir d'un reproducció fotogràfica del quadre de Giorgione "La tempestad" fa així:
"Si te detienes y lo piensas, seguramente hay una tormenta importante en tu vida, una tempestad que marcó un momento crucial en el calendario desdibujado de tu corazón, un relámpago que iluminó algo que no sabías, un camino que no tomaste o la orilla dorada de lo que estaba por venir. Si lo piensas, seguramente, existe una tormenta en tu vida."
¿Saps quina és la tempesta que està creuant la teva geografia? Pensa-hi, segur que a tu també, t'assetja l'incertesa d'una tempesta íntima. Segur, que també tu has sentit les torrenteres i al lloc on s'entrecreuen els camins has dubtat abans de triar-ne un. Doncs només detura't. ¿Veus el llamp que creua el fons de fosca gris dels núvols? ¿Veus l'instant de llum irrepetible? Fa por, però aquest és el camí; l'experiència del desordre. Així que procura no oblidar-ho, seguríssim que hi ha un front de núvols foscos apamant el teu interitor, però les tempestes són només espais de transició que han de portar-nos a un altre estadi del que som o haurem de ser. Deu ser el que volia dir el poeta en recordar-nos que la claror sempre "germina dins la fosca". Ara, ¿i després? No puc assegurar-vos la calma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario