jueves, 14 de junio de 2007

ELS BONS AMICS

Estem acostumats a envoltar-nos de gent perquè no sabem estar sols. A vegades, creiem que el fet de tenir moltes persones al nostre costat, compensa de la terrible solitud que ens assetja en moltíssimes ocassions. A vegades, fins i tot pensem, que d'amics en tenim molts, però jo penso que d'amics dels bons, se'n tenen més aviat pocs. Malgrat tot això em considero especialment afortunada perquè sempre allà on he anat he trobat persones a les que m'agradaria seguir tenint a prop. És veritat, que moltes d`aquestes relacions són circumstancials; coincidim a un lloc durant un temps i sabem, que un dia o un altre, els nostres camins hauran de separar-se. Però quan un afecte és sincer cap distància pot negar-lo. En realitat el que passa és que les relacions van perdent intensitat i es matitzen, però una trucada, o un viatge, o un simple encontre casual les torna a vernissar del color intesíssim del temps compartit. Jo tinc alguns bons amics. Ells acossegueixen que fins i tot en els dies més grisos sigui possible la rialla o el somriure. Ells fan que tot plegat es signifiqui. Cadascun d'una manera diferent, cadascun d`ells d'acord amb una forma de ser i amb una forma de donar, són elements imprescindibles de la meva geografia personal.

Darrerament ha arribat a la meva vida una persona. Es va guanyar la meva admiració el dia que em va fer veure que havia de ser sincera amb mi mateixa; que m'havia de fer unes quantes preguntes fonamentals. Li dono la benvinguda a la "troupe" i li agraeixo ja tantes converses, tantes cerveses, unes quantes nits. A ser possible, voldria que es quedés una estona més.

No hay comentarios: