miércoles, 20 de junio de 2007

...INCLUSO PARA SEGUIR BIEN DESPIERTO

Procuro mantenir un cert sentit de la unitat en les paraules que van conformant l'anatomia rocosa d'aquesta costa illenca. Deixo que les meves veus perfilin les arestes del que vol ser l'escenari d'aquest àmbit privat i ofert alhora, i quan les meves veus no acerten a dir amb precisió el meu desconcert o les meves certeses, deixo que les veus dels altres que sabem mirar-me als ulls, diguin el que m'agradaria haver dit a mi. A vegades les paraules ens busquen i semblen dir-nos; estem parlant de tu, això ja ho has pensat tu. Aquest matí mateix; imprescindible primer cafè, mots del diari:

"Cuando no se sabe adónde ir, nunca se llega a donde no se sabe. Cada uno a su manera guarda en el cerebro un surtido de objetivos que algún dia desearía hacer realidad. [...] Una infinidad de objetivos e ideales, de sueños personales e intransferibles que vamos construyendo y tejiendo a lo largo de nuestra vida.

Es lógico que muchas de nuestras actuaciones las hagamos pensando en hacerlos posibles, porque cuanto más se pierde el tiempo, el tiempo menos responde. La intención y el esfuerzo para conseguir lo soñado siempre estiran la energía, hinchan la pasión y optimizan las neuronas: nos hacen vibrar, que es la forma más llena y bella de vivir.

Incluso en las épocas de mayor abatimiento, cuando el suelo se nos ha vuelto barro y el aire arena, hay que formularse un deseo posible, asisrse a un ideal y concentrarse en conseguirlo, porque sólo ahí es donde encontramos el ápice de energía que nos permite sentir en nuestro interior una lejana y a veces casi imperceptible vibración: la del retorno a la vida.

Siempre hay que soñar... incluso para seguir despierto."

3 comentarios:

Maria dijo...

Estic d'acord en què sempre s'ha de somiar, però quan els somnis són tant inaccecibles potser és millor despertar i enfrontar-se a la crua realitat. De què serveix fer girar la vida al voltant d'un somni, d'un ideal, si aquest mai serà correspost????. Estic segura que per molts aquesta mateixa pregunta es converteix en el primer pensament del dia i segurament, també en l'ultim. Està molt bé somiar, sempre i quan sàpiguem que sempre serà un somni.

Nausikka dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Nausikka dijo...

Hola!!!!!!!!

Sí, sempre s'ha de somiar. I és veritat que també sempre hauríem de tocar de peus a terra. Per això jo crec que és óptim el poder somiar ben desperts, somiar dins l'àmbit de la consicència. I no importa tant que els somnis siguin més o menys accessibles; si n'obtindrem algún tipus de resultat. El que en realitat importa és ser capaç d'inventar-los, voler-los, desitjar-los. Creure en els somnis de la realitat és només un qüestió de fe; el gran somni és ser capaç de somiar.