ELS QUE PARLEN AMB ELS ÀNGELS

Ja estem acostumas a que els programes del cor ens regalin a diari amb les excentricitats, les perversions i els embolics sentimentals dels notables representants de les monarquies europees. Avui, però, la notícia em deixa perplexa, catatònica. I és que ara diuen que, segurament tocada per algún do misteriós i magnífic i obviament producte d'el privilegi inherent al llinatge, la princesa de Noruega té entre mans el projecte d'obertura d'una peculiarísima escola on s'impartiran classes de diàleg amb els àngels. No sé quin tipus de reconeixement institucional obtindran les persones engrescades en tan angèlica tasca, ni quina diplomatura, llicenciatura o grau s'assolirà al final dels tres cursos acadèmics de... posem per cas, "conversologia"???? Evidentment, i em disculpo si cal, tanta sutilesa em resulta incomprensible des de la meva humanísima i humil condició de mortal a l'altre extrem de les excel.lències i les dignitats reials. Així que [noblesa obliga] amb astorada modèstia em reservo els judicis enfront una iniciativa que, en altres circumstàncies no avalades pel rang, hagués pogut qualificar-se de paranòica, anormal o esquizofrènica com a mínim.
I posats a trobar-hi la part positiva que diuen que totes les coses tenen, doncs que per parlar que no quedi!!! Les paraules s'ho valen. I des d'aquí jo els animo a encetar converses amb arbres, pedres, taules, edificis, plats, bancs... és més, els animo a inventar respostes, que és una forma d'advertir-los de la necessitat de tocar de peus a terra. Per la meva part, si m'ho permeten, prefereixo seguir parlant amb la gent de sempre, els que treballen, pateixen, tenen fills que mantindre, els que no saben res de galons ni de reverències però surten cada dia a encarar la vida amb la valentia dels que saben que la vida no regala res. Jo, si m'ho permeten, m'estimo més deixar-me de tanta estupidesa i pressa de pèl. Com si no fos prou difícil, de vegades, establir un diàleg entre iguals. I posats a obrir escola, això és el que haurien d'ensenyar-nos; a apendre a parlar amb els altres.