Estem sotmesos a les insobornables lleis del canvi. I ara no parlo pas de grans transformacións. Em refereixo més aviat a les variacions diàries; modificacions d'un entorn tan nostre que amb prou feines són sentides i que només la perspectiva prudent del temps anota i evidencia, i fa que ens preguntem encuriosits, com és possible no haver-les registrat. Llavors mirem enrrere amb la incertesa del qui busca, entre una instantània antiga i aquesta imatge inèdita de l'ara, un espai de temps viscut on poder assenyalar els revolts que s'enfilen fins al lloc des d'on es mira. El més sorprenent de tot, però, és que molt sovint els canvis de dins ens passen qüasi més desapercebuts que els canvis de fora. I amb prou feines advertim que ens transformem a un ritme esfereïdor que ens fa avaçar en l'escala dels tallatges cada cop que s'atança l'hivern, cada vegada que un nou estiu despunta. Ens han parlat del canvi i l'hem fet nostre sense aprendre a interpretar-lo i anem creixent a la deriva d'una llei incontestable que ens transforma perquè els anys sumen o, de sobte, ja resten. Podríem dir que creixem sense consciència d'estar creixent.
Malgrat tot, i molt de tant en tant, advertim ben al fons d'allò que som un esclat íntim que ens trenca o ens afiança. Un breu instant de lúcida consciència que ens fa saber que quelcom dins de nosaltres s'ha modificat. I despertem a aquest nou estadi del nosaltres com qui ha mudat una pell bruta, i de sobte és més portable el cansament, i de sobte som molt més forts. Per exemple València amb nit de juny i sense lluna. L'estrenada complicitat amb dos grandíssims poetes com són Carlos Marzal i Vicente Gallego. Em demanen un poema, i a mesura que m'esforço en relligar versos de memòria, sé que alguna cosa ha canviat. No sabria dir que és exactament però intueixo una seguretat creixent que m'afiança sobre el terra i no vol el trontoll de l'admiració. És ben cert que no sabria dir perquè, però, a vegades, creixem de sobte i tot està ja massa lluny.
[Pel Vicente, el Carlos i per suposat per l'Esther, en record de la nit del 26 de juny del 2007. Celebro haver-hi estat!]
No hay comentarios:
Publicar un comentario